Sara Martí i Lucía Aznar

                                           

   CANVI D'HORA A ESPANYA EN HIVERN

            

 El canvi horari es produeix dos vegades al any i el seu objectiu es estalviar energía.

Ell el canvi de temps és una mesura que es va començar a adoptar durant el això primera Guerra Mundial.En Espanya, aquesta mesura és l'adopció de 1974, encara que això l'última regulació a la qual ens han adaptat porta ha arribat de la mà de la Directiva europea 2000 / 84, que entre altres coses unifica els dies en què es produeixen canvis de temps en tots ells països de la Unió Europea és a dir l'últim diumenge de març i octubre respectivament
Els investigadors van descobrir que amb l'horari d'estiu mateix s'estalvia energia durant les nits, però es gasta durant el això demà a les hores de foscor abans de l'Alba.

En els darrers anys, diversos estudis suggereixen que l'horari d'estiu realment no estalvia energia i que fins i tot podria provocar pèrdues.
No obstant això, altres estudis propis han detectat un estalvi d'energia.

El canvi havia salvat de 2011 1.3 terawatts d'electricitat. Aquesta xifra indica que el consum elèctric anual dels EUA l'estiu es redueix a un consum energètic global 0,03 per cent i 0,02%.

Mentre que aquests percentatges apareixen petites, podria representar estalvi significatiu ja que utilitzar total d'energia del país. A més, l'estalvi en algunes regions són aparentment més elevada que en d'altres.

bibliografía: http://www.elmundo.es/sociedad/2016/10/29/5813a7f3468aeb5e108b45c1.html

                     http://www.hora.es/cambiohorario/https://www.bing.com/images/search

                     http://fotos%20de%20los%20cambios%20de%20hora%20en%20invierno

 
A9.2

En aquest reportage anem a parlar del suec, contarvos com es va formar, la seua fonetica i un poquet de cultura.

El Suec es parla a Suècia i Finlandia. 

Es una llengua  germánica del nort de Europa, parlada per entre 9 y 14 millons de
persones. L'alfabet compta amb 29 lletres: el alfabet llatÍ, I tres lletres més Å-å, Ä-ä y Ö-ö. Estes lletres es coloquen amb aquest ordre al final de l'alfabet tras la lletra Z, sent la primera lletra de l'alfabet la A y la última la Ö. Algunes paraules arcaiques y extrangerismes utilitzen la lletra W, considerada com una variant de la V. Pot trobar-se també l'accent agut en alguns noms (ej. Lindén). S'ha de mencionar també que la lletra Y compta com vocal.

l'alfabet rúnic va ser utilitzat en el nórdic antic i suec antic avans de que adoptara l'alfabet llati, que va reemplatzar a l'antic sistema de escriptura durant la Edat Mitjana.

La majoría de les paraules sueques son d'origen germanic. Alguns exemples de paraules germaniques en suec son hand (ma), hals (coll) y bok (llibre). Altres paraules han passat a incorporar-se a la llengua sueca des de el llatí, el alemány (primer baix alemány, la llengua franca de la lliga hanseática i mes tarde l'alt alemány). Les noves paraules son a menut formades per combinacions de paraules. Els nous verbs poden formar-se anyadint una -a o -ra a un sustantiu existent (p.ej., planta ("planta menuda"), plantera ("plantar"). Moltes paraules van entrar també al suec del francés,i se s'escriu  imitant la pronunciació francesa amb la ortografía sueca: byrå (de "bureau", buró), adjö (de "adieu", adeu), fåtölj (de "fauteuil", silló).

El vocabulari es bastant uniforme a lo llarg de Suecia, al menys en lo relatiu al usat en els medis de información i estils lliteraris. El finosueco, doncs, usa algunes paraules propies.

En los últims temps, i degut a la gran influencia del anglés en els medis de comunicació e internet, ha naixcut el que se considera Svengelska (l'equivalent suec del Spanglish). La incorporació de términs anglesos, doncs, passa relativament inadvertida per tratar-se de idiomes emparentats. A mes, está completament aceptat conjugar extranjerismes i escriurer-los com si foren paraules d'origen suec. Ej. «Envia'm un mail»: «skicka mig ett mejl», o directament «mejla mig».



lletra de Vinterland- Mjölner

Stjärnklara himmel under kall nattetid
Skenet från en brasa värmer ljuvt och skänker frid
Känn den vind som smeker vackert vinterland
Värma dig om hjärtat då kölden skakar hand

Känn kölden bita hårt i kind från isande nordanvind
Som hjärtat detta karga land och frigör ditt sinn
Ref.
Se snöbeklädda skogar och vackraste av verg
Sträcka sig mot norrskensnatt flammande av färg
Se nordmännens rike med dess gröna skog
Evigt är vi tacksamma för vårat rikes jord
Tanken om det landet där viking en gång gått
Fyller mig med glädje ack det är ett minne blott
Känn kölden bita hårt i kind från isande nordanvind
Som hjärtat detta karga land och frigör ditt sinn

----------------------------------------------------------------------------------------------

Cel estrellat durant la nit freda
La resplendor d'un foc escalfa amb dolçor i porta la pau
Sentir el vent que acaricia el bell país de les meravelles de l'hivern
Escalfar el seu cor tan fred que sacseja les mans

Sentir el fred mossega la galta del vent gelat del nord
A mesura que el cor d'aquesta regió escarpada i allibera la teva ment
Ref.
Veure els boscos coberts de neu i bella de Verg
Estendre les llums del nord en flames la nit de color
Veure àmbit homes del nord amb el seu bosc verd
Eternament estem agraïts per la nostra Terra regne
La idea del país en què els víkings un cop desaparegut
M'omple d'alegria oh és només un record
Sentir el fred mossega la galta del vent gelat del nord
A mesura que el cor d'aquesta regió escarpada i allibera la teva ment

https://youtu.be/b24d9Y3sjxw (link de la canço)

llocs on hem trobat l'informació:

https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sueco

YouTube

components del grup: Sara Martí i Lucía Aznar.

• NOTA: 8'5
• 
  

1.  República bananera. (El món sobre rodes. )

Ha participat tot el grup, la correcció lingüística està bé, el booktràiler és comprensible, el so era més o menys clar i la duració era mlt bona.

•                          NOTA:5'5
  2 Los farolas. (Els dimonis de Pandora.)

No era molt comprenssible i les idees no eren molt clares, bona participación

• NOTA:7
  3:( Aire negre)

Ha participat tot el grup , el vídeo no era molt comprenssible, pero molt original,.

grup 4 (el mon groc) NOTA 9

bona participación en grup, s'antenia i era entretenit.

NOTA: 8
Grup 4: (El món groc.)

El treball era original,i el muntatge era correcte, em va pareixer poqueta cosa.

•  NOTA:9
• Grup 5(El cicle bis.)

bona participacio, , era compressible, original, em va agradar.

• NOTA.5
• Grup 6: (Aire negre)

Participava tot el grup, no entenia res. i que no era molt comprenssible.

• NOTA: 6
• Grup 8:(Endevina qui)

La interpretació era  bona i molt original. Però no explicava molt el llibre .NOTA: 6