autobiografía


lingüística

Hola, em diu Lucía Aznar Ortolá, tinc 14 anys, visc a Valéncia i parle el valenciá, el anglés i el francés. La meua mare parla francés perqué va naixer a Suissa i el meu pare va estudiar anglés, péro els dos parlen valenciá.

Tinc la sort de podre dir que m' agraden molt les llengües, m' agradaría aprendre alemany o italiane pero  no tinc temps.

També m' agrada viajar molt, he anat a frança amb la meua clase per mijorar el idioma i mel vaig pasar molt ve y vaig aprendre molt.





Vaig començar a parlar francés quan vaig començar 1º d'eso i em va encantar.

M'agrada molt la seua cultura i la comida.



L' anglés es un idioma que vaig aprendre quan tenia 4 anys, apart de les clases a la escola el meu pare m' ensenyava  a casa.

Es un idioma que parle mb facilitat i fludessa i m’grada perque es fácil se me dona ve.

M’agradaria anar a Londres a estudiar quan siga major.



El valencia es un idioma que parle desde que vaig naixer perque tota la meua familia parlaba valencia.

No es un idioma que m’agrade tant com el anglés o el francés i tampoc el parle molt, perque quan els meus pares em parlen en valencia o altre membre de la meua familia el conteste en castellá.




M’agrada parlar en altres idiomes perque em sent difrent.

Alguns del membres de la meua familia per part de la meua mare parla liruano perque el meu cosi es va casar amb una lituana, el meu oncle Jorge parla Bulgares perque va viagar i quan el vegem ens ensenya un poquet, aunque siga complicat.

Quan siga major m' agradaría viajar a molt paisos i aprender més llengües.