martes, 31 de enero de 2017

B6.1

Per a la 2a avaluació començarem llegint contes. Una 

vegada els llegiu, indiqueu:





     quin és el tema de cada conte, és a dir, quina idea ens 

       transmet

  • -El conte Viatge de Nadal d'Enric Valor ens diu que el Pare Noel no es inventat si no que és una llegenda.

    -El conte Vanka de Anton Txèkov va sobre que un xiquet escriu una carta al seu avi i aquest comença a recordar moltes anecdotes.

    -El Rossinyol i la rosa de Oscar Wilde tracta sobre un estudiant que demanava un rosa i el rossinyol va donar la seua vida per a que el xicot tinguera la seua rosa.

    -El Diari de Manel Baixauli conta tot el que sent l´escriptor.

    -Foto de Manel Baixauli tracta sobre el que una vegada va tindre i ara no el té.

    - Aquest conte és un problema de Bernardo Atxaga tracta sobre molts problemes.

  • compareu-los amb altres contes o històries que conegueu
  • no he llegit mai histories paregudes a aquesta
  • destaqueu allò que considereu més interessant del conte i expliqueu perquè: l'ambient, un diàleg, una situació, un personatge, el final, el començament
  • El conte que mes m'ha agradat ha sigut Viatge de Nadal perque m'agrada molt el Nadal.
  • son contes que et fan pensar el que diu o fa el personatge principal 
  • escriviu un altre conte inspirant-vos en algun d'aquests elements que heu destacat. Trieu com a model el conte que us haja agradat més i expliqueu el motiu.

      Obro els ulls i veig a les persones moure's, reir, ballar,           sonreir, abraçar-se, sensacions humanes que deixi de             sentir fa 3 anys.

       Em moc entre la gent mentre que alguns sense veure'm        em travessen.

       Em hacerco al meu antic col·legi i veig a una nena jugar         amb el balon, aquesta molt major. 

        Vaig cap a l'oficina de informatica i veig a un home i una         dona parlant davant de les pantalles de l'ordinador, i la            dona porta una polsera de plata en la nina, àdhuc la              porta.

        Vaig cap a una casa pintoresca i acollidora i recorro les          habitacions fins a arribar a una vacia i fria estada.

        Ni els mobles ni els objectes han estat moguts de lloc              en aquests ultimos 3 anys.

       La foto de un xiquet de 12 anys am els seus amics em            sonriu.
       Em tombo en el llit i tanco els ulls per començar un altre         dia mes al món dels vius, però sense estar-ho.
    

jueves, 12 de enero de 2017

B.5. El gran dictat: Els signes de puntuació


 
 ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
 
 
ACTIVITATS:

  • Escolteu el primer sonet que rima amb els seus propis signes de puntuació: "Dictadura", de Jordi Prenafeta i escriviu vosaltres un altre poema amb un altre tema on aparega també aquesta rima amb els signes de puntuació. A més, d'escriure'l també cal que el llegiu correctament, fent les pauses adequades. Graveu-lo en vídeo i pengeu al vostre blog.
 



Dictadura




Heus aquí els meus desitjos furibunds:        [dos punts]
bastir un gran imperi com el de Roma,        [coma]
afusellar els elements subversius…            [punts suspensius]
i dur galons i medalles al pit.                       [punt i seguit]


Vull que cridi al meu pas la població:          [dos punts, guió]
—Visca el líder suprem de la nació!            [signe d’exclamació]
I que els diaris diguin amb negretes:           [dos punts, obriu cometes]
«sedueix el poble sols amb l’esguard».       [tanqueu cometes, punt i a part]


Dels canons vull dominar l’idioma;              [punt i coma]
així amb tothom serà fàcil entendre-s’hi      [obriu parèntesi]
(i això darrer no cal que sigui dit).               [tanqueu parèntesi,
punt i seguit]


Sabeu però quin fóra el goig més gran?      [interrogant]
Tenir el món a la mà com una poma,           [coma]
ser déu omnipotent i ser immortal.               [punt final]




Jordi Prenafeta
1.     Corregeix la puntuació de les frases:
La coma (i algun punt i coma)
·       Un dineral, cobren.
·       Va ser molt interessant la conferència, d’ahir al vespre.
·       Tot això que m’has dit, faré veure que no ho sé.
·       Aquella biga de ferro fa la mateixa funció que, una de fusta.
·       El nostre autor acaba concloent, que aquest fet és secundari.
·       És condició natural de l’home ,comuna a tots els animals, l’instint de procrear.
·       La institució familiar diuen; està en crisi.
·       Si t’estima poc et danyarà. Si t’estima, poc et danyarà.
·       Els laborals ,que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.
·       Sí, senyora. No, senyor.
·       Pere, obre la porta.
·       La realitat és que si el lector de les tres pàgines tan citades no sap, continua sense saber.
·       Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.
·       Encara que vingues, no el veuràs.
·       Poc després de la conferència, no se’n recordava ningú.
·       Ha fet una gran nevada al Pirineu; i a Girona una forta ventada.
·       A València hi ha 545 bars ;a Alacant 390.
·       Els torrons per Nadal ,i mentrestant fruita fresca.
·       No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.
·       Puc assegurar-vos, no obstant, que tot el que ha dit és cert.


El punt i coma (i alguna coma)
·       Els components de la Comissió es repartiren d’aquesta manera; de França 4, d’Anglaterra 3, del Japó 5 i d’Alemanya 2.
·       El punt i coma implica una certa relació de proximitat, si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra hi haurà punt i coma, però si el segon fragment és més bé un aclariment explicació ,conseqüència o resum del primer aleshores hi escauen els dos punts.
·       El trànsit, la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.
·       L’atractiu que té no és pas, el seu físic o la seua personalitat, ni tampoc l’exquisida educació rebuda, és un atractiu indefinible i misteriós.
·       No em voldria equivocar ,però, em sembla que la resposta és aquesta.
·       Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar, no obstant quan vaig arribar ,vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.

Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)
·       Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix, la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.
·       El culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres: és Carlemany, una autèntica paradoxa del destí.
·       I la Carme va explicar: No cal que em tractes de germana petita.

Parèntesis, guions i comes
·       Pel que fa a aquesta segona ciutat em referiré tot seguit amb més extensió a la primera  (els seus consellers aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General).
·       Amb els guions l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar intensament l’interès del lector, li pot anticipar un element de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.
·       Els guions introdueixen un element que contrasta bruscament des del punt de vista de l’estructura sintàctica amb la resta de la seqüència.
·       Ell ja havia sospitat que els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.
·       Per augmentar l’interès del lector, podem anticipar un fet donant-lo entre guions -''Dostojevski arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant''-.
·       Aquest informe (com tot document oficial) ha de dur registre d’entrada.
La darrera conferència del cicle ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants -la tercera vegada amb crits feixistes fou ajornada sense data fixa-.

2.     Puntua els minitextos:
·       Em sent inclinat a creure que qui va donar als paratges d’Alacant ,un tan indiscutiblement exòtic nom, era un dels que hi tenien accions.
·       Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home per força; ens hem de neguitejar, davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.
·       Molts mots que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i, potser també en llengua oral, ja havien envellit un segle més tard.
·       Vam eixir ben de matí perquè sabíem que allà dalt: les bromes gasten males bromes i vam seguir el ritme previst malgrat que dúiem criatures.
·       Els folis explicatius són: els que van a la capçalera de les pàgines acompanyats del nom de l’autor i del títol del capítol o del títol del capítol i de l’apartat.
·       Abans de la Primera Guerra Mundial; el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles, el 26% als tèxtils, el 8% al suro i el 7% al cuir.
·       A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid tot i que caldria distingir uns casos d’altres. A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid tot i que caldria distingir uns casos d’altres.(?)
·       En Pere, coneixia prou bé l’individu que li telefonava i el tenia controlat.
·       Però, les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors. Però, les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.(?)
·       Si et digueren res els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i, instal·lar els extintors, però que a l’agost, mitja València fa vacances. Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.
·       La Comissió ,que va judicar el cas, no ha estat: ni consultada, ni informada, cosa que es podria qualificar de poc delicada, com a mínim.
·       Creiem que cal evitar, de totes passades, l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució. Creiem que cal evitar de totes passades l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.(?)
·       La teoria de la relativitat no pot explicar per si sola aquestes característiques. La teoria de la relativitat no pot explicar per si sola aquestes característiques.(?)
·       Els mateixos carrers, les mateixes cases, els mateixos arbres arrenglerats, la mateixa processó de gent... I això durant un any potser una vida.
·       La palmera (dels dàtils saborosos, les magranes, dels fruits com robins, la planta humil que fa les enormes carabasses...) tot el regne vegetal enveja els plàtans, que tenen unes fruites grises molsudes i tèbies.
        ·     Ell, prou va proposar-s’ho segons sembla... però la malaltia i, finalment la nmort li  ho impedire.

B4 l'us del guionet

  B4. L'ús del guionet
                    

1. Escriu en lletres els numerals següents:

  • 24.563.716 flors = vint-i-quatre milions cinc-cents seixanta-tres mil set-cents setze flors.
  • 33.854 llibres = trenta-tres mil huit-cents cinquanta-quatre.
  • 96.621 caixes = noranta-sis mil sis-cents vint-i-u.
  • 85.426.917 euros =  huitanta-cinc milions quatre-cents vint-i-sis mil nou-cents dèsset
2       2.  Escriu els numerals ordinals següents:
  • 765ns = set-centè seixantè-cinquenes 
  • 21é = vint-i-uné
  • 76a = setanta-sisena
  • 83a = vuitanta-tercera
  • 34es = trenta-quartes
3  .  3. Escriu els numerals abreujats següents:
  • . cent setanta-seté   = 177
  • . mil sis-cent trenta-dosena  = 1632
  • . cinquanta-dosena  =  52
  • . cinc-cents vint-i-sisé  =526
4   4. Relaciona un mot de cada fila i forma’n un de compost:
  • extra-terrestre
  • sud-africà
  • tres mil
  • cinc-cents  
  • para-sol
  • mata rates, 
  • cuaranta-cinc 
  • talla-ungles
  • sobre-àtic
5       5.  Fes el mateix:
  •  penya-segat
  •  agre-dolç
  •  rat-penat
  • ping-pong
  • guarda-roba
  • no- res 
  • sud-americà
  • adéu-siau
  • escura-xemeneies
  • espia-dimonis
  • corre-foc 
  • arxisatisfet
6        6. Continua fent el mateix:
  • salva-vides
  • gira-sol
  •  trenca-closques
  •  guarda-roba
  •  enterra-morts
  •  para-fang
  •  renta-plats
  •  col-i-flor
  •  caça-papallones
  •  cent-pobres
  •  afaita-cames

domingo, 8 de enero de 2017

B3 EL GRAN DICTAT APOSTROFACIÓ








B3  EL GRAN DICTAT APOSTROFACIÓ



       1.      Escriu l’article el o l’ davant dels següents mots 
                    
                    l'estiu        el tennis          l'home          l'IVA          el iogurt
               l'error           l'humor         el iode         el handbol



  1. Posa l’article la o l’ davant les paraules següents 
          l'illa           la unitat           l'esquerra           l'entrevista           la hiena
          la unió         l'hora             l'edició               l'amiga                l'ombra
         la iuca        la infantesa      la infermera         l'universal            la ira        

        

  1. Escriu l’article el, la o l’ davant els mots que tens a continuació 
           l'ema       l'una de la nit       l'ull             l'humitat                l'XI
            l'imbècil    la anormalitat        l'OCU          el hàmster              l'arquer
            l'IRPF        l'acordió                l'hivern          la hac                   el iaio
           la ioga       la asimetria             l'ídol           l'impressora         la hipòtesi



  1. Escriu en singular els sintagmes nominals següents amb l'article corresponent
els ossos-l'ós               els himnes-l'himne                            els indis-el indi 
les ales-l'ala                 les  inventores-l'inventor                   les herbes-la herba 
les esses-la esse         les instal·lacions-la instal·lació         els arbres-l'arbre   



  1. Emplena amb la o l’ els sintagmes que tens a continuació 
    la ignoren               l'unten               l'usàvem              l'inflen                   l'uneixen
     la impressiona       la imiten            l'il·lusionen         la humiliaren          la utilitzaria    



  1. Completa amb la preposició de o d’ 
de partit     de hoquei   de raïm    d'Ondara       d'estudiant     d'ESO     de diari     d'hui
de davant   de erra     de gelat    de iogurt     de professora   d'institut    de llet     d'ovella

B2el gran dictat diéresi

.2 La dièresi
  1. Aplica la norma anterior i posa dièresi on calga. 
    botiguera           quatre                   monolingüe          piragua           casquet
 contigüitat        guia                       seqüència            quotidià           antiguitat
       alqueria            delinqüent             terraqui                piragüista        orquídia     

  1. Escriu accent o dièresi quan corresponga i classifica les paraules 
Baúl,raim, paraigües, aqueúcte, tradir reina, aguantar, construiriem, unguent, traidor, buit, llaut, pauta, paisos, ateisme, frequent, quadern, condui, atapeit, oida, Lluis, Lluisa, Suis, Suissa

Fan
diftong
No fan diftong
amb dièresi
freqüent,
 ungüent
 paraigües, , 
atapeït,
aqüeducte
sense dièresi
aire, 
aguantar i caiguda 
amb accent
Suís,,
ateísme,
  Lluís,
ateísme,,
  conduí
amb dièresi
Raïm, traïdor, Suïssa,
països
Lluïsa

,baül
 oïda,  
llaüt
Excepcions a la dièresi
traduir, 
reina,

buit, 
construiriem,
pauta,  quadern, 
  1. Explica per què les següents paraules no porten dièresi.
  2. Reduir: perque acaba en -ir i es dea tercera conjugació                                
  3. Europeista: perque te el sufixe -ista                                 
  4. Reincident:  perque te el prefixe -re        
  5. Màrius:  perque termina en -us                              
  6. Dadaisme: per el sufixe -isme                                      
  7. Contrainformació: perque te el prefixe -contra

  1. Posa accent o dièresi en les paraules que en necessiten
La fotosíntesi és una reacció per la qual només les plantes amb una substància especial són capaces de capturar energia del sol.
-       Les creïlles que hem collit avui són bones; han eixit molt poques de roïnes.
-       La distància entre València i Castelló és de més de dèneu quilòmetres.
-       Saül vingué i ens ajudà a collir el raïm.
-       Tu hauràs d’anar amb les mans netes perquè sinó ho embrutaràs tot.
-       El fet d’haver conduït tota la nit té com a consequència que després estiga cansada però crec que es recuperarà quan dorma.

5.Completa la graella amb les formes que et demanem dels verbs:
    Construir                         Produir                                 Agrair
Participi   (m/s):          construït                           produït                                   agraït
Condicional (2a/pl):   agrairies                           produiries                            agrairies
      Gerundi :          construint                          produint                                agraint