ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
ACTIVITATS:
- Escolteu el primer sonet que rima amb els seus propis signes de puntuació: "Dictadura",
de Jordi Prenafeta i escriviu vosaltres un altre poema amb un altre
tema on aparega també aquesta rima amb els signes de puntuació. A més,
d'escriure'l també cal que el llegiu correctament, fent les pauses
adequades. Graveu-lo en vídeo i pengeu al vostre blog.
Dictadura
–
Heus aquí els meus desitjos furibunds: [dos punts]
bastir un gran imperi com el de Roma, [coma]
afusellar els elements subversius… [punts suspensius]
i dur galons i medalles al pit. [punt i seguit]
Vull que cridi al meu pas la població: [dos punts, guió]
—Visca el líder suprem de la nació! [signe d’exclamació]
I que els diaris diguin amb negretes: [dos punts, obriu cometes]
«sedueix el poble sols amb l’esguard». [tanqueu cometes, punt i a part]
Dels canons vull dominar l’idioma; [punt i coma]
així amb tothom serà fàcil entendre-s’hi [obriu parèntesi]
(i això darrer no cal que sigui dit). [tanqueu parèntesi, punt i seguit]
Sabeu però quin fóra el goig més gran? [interrogant]
Tenir el món a la mà com una poma, [coma]
ser déu omnipotent i ser immortal. [punt final]
–
Jordi Prenafeta
1. Corregeix la puntuació de les frases:
La coma (i algun punt i coma)
· Un dineral, cobren.
· Va ser molt interessant la conferència, d’ahir al vespre.
· Tot això que m’has dit, faré veure que no ho sé.
· Aquella biga de ferro fa la mateixa funció que, una de fusta.
· El nostre autor acaba concloent, que aquest fet és secundari.
· És condició natural de l’home ,comuna a tots els animals, l’instint de procrear.
· La institució familiar diuen; està en crisi.
· Si t’estima poc et danyarà. Si t’estima, poc et danyarà.
· Els laborals ,que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.
· Sí, senyora. No, senyor.
· Pere, obre la porta.
· La realitat és que si el lector de les tres pàgines tan citades no sap, continua sense saber.
· Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.
· Encara que vingues, no el veuràs.
· Poc després de la conferència, no se’n recordava ningú.
· Ha fet una gran nevada al Pirineu; i a Girona una forta ventada.
· A València hi ha 545 bars ;a Alacant 390.
· Els torrons per Nadal ,i mentrestant fruita fresca.
· No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.
· Puc assegurar-vos, no obstant, que tot el que ha dit és cert.
El punt i coma (i alguna coma)
· Els components de la Comissió es repartiren d’aquesta manera; de França 4, d’Anglaterra 3, del Japó 5 i d’Alemanya 2.
· El
punt i coma implica una certa relació de proximitat, si hi ha relació
de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació
sobre el de l’esquerra hi haurà punt i coma, però si el segon fragment
és més bé un aclariment explicació ,conseqüència o resum del primer
aleshores hi escauen els dos punts.
· El trànsit, la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.
· L’atractiu
que té no és pas, el seu físic o la seua personalitat, ni tampoc
l’exquisida educació rebuda, és un atractiu indefinible i misteriós.
· No em voldria equivocar ,però, em sembla que la resposta és aquesta.
· Vaig
revisar acuradament la maleta abans de marxar, no obstant quan vaig
arribar ,vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.
Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)
· Avui
no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es
mata, per la droga es menteix, la droga arruïna l’estabilitat de les
famílies.
· El
culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de
puntuació de les escoles als llibres: és Carlemany, una autèntica
paradoxa del destí.
· I la Carme va explicar: No cal que em tractes de germana petita.
Parèntesis, guions i comes
· Pel
que fa a aquesta segona ciutat em referiré tot seguit amb més extensió a
la primera (els seus consellers aconseguiren que el sobirà els
autoritzés a fundar un Estudi General).
· Amb
els guions l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer
augmentar intensament l’interès del lector, li pot anticipar un element
de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.
· Els
guions introdueixen un element que contrasta bruscament des del punt de
vista de l’estructura sintàctica amb la resta de la seqüència.
· Ell ja havia sospitat que els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.
· Per
augmentar l’interès del lector, podem anticipar un fet donant-lo entre
guions -''Dostojevski arriba a anticipar fets que configuren cinquanta
pàgines més endavant''-.
· Aquest informe (com tot document oficial) ha de dur registre d’entrada.
La
darrera conferència del cicle ja havia estat interrompuda tres vegades
pels manifestants -la tercera vegada amb crits feixistes fou ajornada
sense data fixa-.
2. Puntua els minitextos:
· Em
sent inclinat a creure que qui va donar als paratges d’Alacant ,un tan
indiscutiblement exòtic nom, era un dels que hi tenien accions.
· Els
que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de
figuració i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius
fonamentals de l’home per força; ens hem de neguitejar, davant la
possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.
· Molts
mots que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i,
potser també en llengua oral, ja havien envellit un segle més tard.
· Vam
eixir ben de matí perquè sabíem que allà dalt: les bromes gasten males
bromes i vam seguir el ritme previst malgrat que dúiem criatures.
· Els
folis explicatius són: els que van a la capçalera de les pàgines
acompanyats del nom de l’autor i del títol del capítol o del títol del
capítol i de l’apartat.
· Abans
de la Primera Guerra Mundial; el 31% del valor de les exportacions
valencianes corresponia als productes agrícoles, el 26% als tèxtils, el
8% al suro i el 7% al cuir.
· A
nosaltres ens sembla que no és prou vàlid tot i que caldria distingir
uns casos d’altres. A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid tot i
que caldria distingir uns casos d’altres.(?)
· En Pere, coneixia prou bé l’individu que li telefonava i el tenia controlat.
· Però,
les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les
pàgines anteriors. Però, les veritats gramaticals no són mai tan
absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.(?)
· Si
et digueren res els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos
necessaris per canviar la porta i, instal·lar els extintors, però que a
l’agost, mitja València fa vacances. Que tinguen paciència. Ara caldrà
comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament no acostuma a donar més
de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.
· La
Comissió ,que va judicar el cas, no ha estat: ni consultada, ni
informada, cosa que es podria qualificar de poc delicada, com a mínim.
· Creiem
que cal evitar, de totes passades, l’escàndol que suposaria una
impugnació legal de la Resolució. Creiem que cal evitar de totes
passades l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.(?)
· La
teoria de la relativitat no pot explicar per si sola aquestes
característiques. La teoria de la relativitat no pot explicar per si
sola aquestes característiques.(?)
· Els
mateixos carrers, les mateixes cases, els mateixos arbres arrenglerats,
la mateixa processó de gent... I això durant un any potser una vida.
· La
palmera (dels dàtils saborosos, les magranes, dels fruits com robins,
la planta humil que fa les enormes carabasses...) tot el regne vegetal
enveja els plàtans, que tenen unes fruites grises molsudes i tèbies.
· Ell, prou va proposar-s’ho segons sembla... però la malaltia i, finalment la nmort li ho impedire.
